SANTUARI – CASTELL – CALÇOTADA

En el mes de març  el club va organitzar passar una diada plegats, socis i familiars, per fomentar la convivència i enfortir els lligams de grup i ho vam fer amb els tres pilars de: Santuari, Castell i Calçotada.

 

El SANTUARI de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri va ser el punt de trobada per gaudir-ne de la visita guiada.  Aquesta obra projectada per l’arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, projectada  a imatge i semblança de les muntanyes de Montserrat i d’estructura construïda a partir d’arcs parabòlics (anomenats cadenaris pels modernistes) i amb forma de vaixell orientat cap a Montserrat. La part central està pensada com un castell dels xiquets de Valls, amb quatre pilars formats en sis blocs en forma d’estrella, sobre els quals trobem vuit segments d’arc parabòlic que carreguen el pes de l’agulla central.Es va iniciar la seva construcció, al cim del turó del Corralet l’any 1925. Van ser aturades per la Guerra Civil i es van reprendre el 1989 i inaugurada el març del 1999. Els pagesos de Montferri han fabricat, des de l’inici, totes les peces per a la construcció d’aquesta arquitectura amb grava del riu Gaià barrejada amb ciment i escòria del carbó cremat a la maquines del tren. 

El CASTELL de Rocamora situat a Montferri (Alt Camp) construït per tal de defensar la zona fronterera del riu Gaià a l’època de la Reconquesta i que alguns documents el daten de l’any 1010 com a castell de Montferri o de Puigtinyós. El segle XVI  va passar per herència als Rocamora que és com es coneix des d’aleshores. L’any 1985 va ser declarat Bé d’Interès Cultural. Ha estat restaurat i actualment funciona com a restaurant.

La CALÇOTADA la vam assaborir al Restaurant del Castell de Rocamora i va servir per a reposar forces i gaudir-ne de la companyonia i joia que sempre es crea al voltant d’una taula amb molta i variada vianda.  L’entusiasme que vam viure i compartir de segur que tindrà un efecte positiu per la força que integra el grup i crea cohesió  que es manifesta en el sentit de  treball i l’amistat  per a compartir, els valors, actituds i ideals del Club Rotary d’ El Prat.

CONFERENCIA D'EN PERE AZUARA “PEL.LÍCULES I ADVOCATS

La sessió del dia vint-i-ú de març, va anar de cinema i advocats. El nostre company rotary en Pere Azuara dissertà sobre les pel·lícules d’advocats tot centrant la temàtica de la conferència en tres obres cinematogràfiques que ell considera els clàssics de la filmografia judicial: “Testigo de cargo” (Willy Wilder), “Doce hombres sin piedad” (Sidney Lumet) i “Matar un ruiseñor” (Robert Mulligan), la seva preferida, ens digué; i a les que hi va afegir “Anatomia d’un asesinato” Otto Preminger), i alguna altra mes recent com “Acción Civil”, amb John Travolta com a estrella i , sobre tot, “Veridicto final”, també del mestre Lumet i amb un Paul Newman excel·lent. 

La dissecció dels citats tres clàssics ens porta (com en quasi totes les de la mateixa temàtica) a reconèixer, segons el company Azuara, dos protagonistes clars; l’advocat defensor, normalment el protagonista principal; i el fiscal, normalment un personatge esquerp i antipàtic. El conferenciant, però, ressaltà la figura d’un tercer protagonista, sempre allà en el rerefons, que no es un altre que el Jurat, tot i que, com va dir, a la pel·lícula “Doce hombres sin piedad”, la institució del Jurat es el protagonista principal, com ho es el principi de la presumpció d’innocència.

Desprès de fer una molt breu referència a la historia i modalitats de la institució del Jurat, en Pere entrà de debò en l’anàlisi de les pel·lícules proposades, no tant des d’el punt de vista estrictament cinematogràfic, sinó, sobre tot, per allò que fa al seu contingut social, de defensa de la figura de l’advocat individualista compromès, fins a les darreres conseqüències, en la defensa d’allò que considera just, de les llibertats individuals i dels drets fonamentals de la persona, visió aquesta especialment palesa, segons el conferenciant, en “Matar un ruiseñor”

Les tres pel·lícules constitueixen un magnífic estudi de personatges i de l’ànima humana, de les seves virtuts i dels seus vicis, factors aquests que li serví al conferenciant per fer una translació cap a quatre obres mestres del teatre universal, els quatre grans drames de Shakespeare. D’aquesta manera en Pere va fer un enfoc del dubte hanleïta cap a “Doce hombres sin piedad”; de l’amor filial de les filles del Rei Lear cap a “Matar un ruiseñor”; i l’ambició del matrimoni Macbeth amb la parella Tirone Power/Marlene Dietrich de “Testigo de cargo”. L’amor idealitzat de “Romeo y Julieta” no té cabuda, segons en Pere, en el mon dels afers judicials.

CONFERÈNCIA DE CARLES FONT “LA MAÇONARIA I LA SEVA INFLUÈNCIA A LA SOCIETAT CATALANA”

El conferenciant Carles Font

La influència de la maçonaria a la societat catalana” ha estat el títol de la conferència que en Carles Font Jiménez ens va impartir el passat mes de març dins del cicle que organitza Rotary Club d’El Prat. Aquesta vegada, com a deferència al contacte que ens ha permès comptar amb la presència del conferenciant, l’acte es celebrà a l’establiment de Cal Pere Tarrida.

En Carles Font pertany a la Gran Lògia España-Grande Oriente Español, de la que, actualment, es Respectable Gran Mestre Provincial de Catalunya.

El conferenciant  ens mostrà una maçoneria molt allunyada dels tòpics i “llegendes” que, tradicionalment ens han arribat sobre aquesta entitat principalment filantròpica que, segons en Carles Font, representa la societat maçònica. La filantropia i el lliure pensament constitueixen la columna vertebral del pensament maçònic. El conferenciant es referí als origines de la maçoneria i, a grans trets (el temps no donava per gaire), va fer  un repàs a la historia de la maçoneria, va explicar el significat de determinats símbols i ens endinsà en les condicions d’accés a la societat maçònica i en els diferents graus de pertinença.  Realment la maçoneria explicada per en Carles Font dista molt d’aquella imatge de secretisme i casi ocultisme (moltes vegades producte de la ignorància i de la mala premsa) que la societat té d’aquestes organitzacions, dites d’obediència.